L´ Àlex ja ha arribat! Després de no sé quantes mil hores de vol i de trepitjar uns quants països fent escales, ciutadans de Cerdanyola, ja el tenim aquí
Ens ha trobat la mar d´integrats, passejant-nos per Lençois como Pedro por su casa, sembla que portem mesos vivint aquí! I a la casa ja ens organitzem com una família!! Ja sabem on fan el millor açaí, tenim un carnet VIP al cyber d’internet, i els nens ens saluden pel carrer!! També ens coneix tota la comunitat d’ artesans (sobretot des que la Marta els va mobilitzar perquè li fessin un anell perfecte…) La Natasha (la gossa del poble) ens segueix a tota arreu, i els del bar ja ens guarden la taula (en especial al Didac i l’ Eloi) I hem començat a adoptar paraules portugueses al nostre vocabulari, com per exemple el Didac dient “se m’ha quebrat el martell” o quan diem “això està ple de buracos” o “anem a la cachoeira” o “no me lembro de quina rua era” o “qui vol un shà?” o “què estàs falando?” o “algú ha alimentat les tartarugas?” o ”quines brincaderes fem avui amb les crianças?” :) Només de tant algú té algun lapsus, com la Júlia Guil que encara confon CAPOEIRA amb CACHOEIRA i ACARAJÉ.
Aquests dies hem jugat mooooolt amb els nens. S’ho passen tant bé que es presenten al GAL a tota hora, i es posen a pintar i jugar amb nosaltres i s’ enganxen als Joves, que ja és com si haguessin fet de monis tota la vida!! A més, també hem acabat la segona llitera (bien!) i el wàter (bien!) i l’ estanteria (que cal dir que ha dissenyat la Clara!) També ens fem un tip de menjar feijoada amb cus cus i verdures, avui cuinades per… l’ Oriol! (qui ho havia de dir…) I la Júlia Cabrerizo de sobte té més energia que de costum (que ja és dir molt…) per l’ arribada de l’ Àlex. Tot això i méees… però tranquils, ja ho veureu amb les MIL fotos que ha fet l’ Aina…
Avui enviem un petó ben gran per tots els monis!!
…i per tots els papis i mamis i tots els que segueixen el blog!
FINS AVIAAAAT!!